Torneig de Sant Agustí 2008: ..Cas Villafranquer-Dogues Team

Gracis Xisco,
I gracis a tot l'equip de les Dogues, per les bones estones de basket que hem passat plegats en aquest torneig.
De veres, ha sigut tot un plaer!!

Mos veim a les verbenes!!!

DOOOGUEEEEESSSSSS!!!

Hola bones,

Me perdonareu aquesta llicència emocional, aquesta nostàlgia anticipatòria, si voleu, però hi ha sentiments que val la pena compartir.

Passa que hi ha un punt entre sa gatera i sa ressaca, bastant difús en el temps i en l’estat de consciència, d’extrema lucidesa. Una clarividència semblant a sa que tenim estirats en es llit uns segons abans d’adormir-mos que és quan tenim ses millors idees i prenem ses decisions més importants, però que si no feim s’esforç d’apuntar-les, al dia següent ja les hem oblidades.

Jo ara estic en aquest punt. Se suposa que ja no vaig gat però encara no he arribat a sa ressaca. Acab d’arribar a ca meva, a Palma, fa cinc minuts i venguent amb s’autocar des de Felanitx he tengut aquesta revelació majúscula, he aconseguit veure el futur i se m’ha fet dur assimilar lo molt que vos enyoraré.

Un enyora coses petites, coses que pareixen absurdes. A jo me faltarà sentir en Jotavi demanant-me que l’hi mengi; xerrar d’olimpisme en es descapotable de’n Vera; xerrar d’un guitarrista indi que fa versions de música disco amb en Rotger (per cert, no me record com se diu s’indi aquell); enyoraré ses aferrades que me fa en Rafel, que des des primer dia me tracta com si me conegués de sempre; ses emprenyadures des Manacoré quan li agafen un rebot ofensiu, no sé a qui me recorda; es dubtes psicosentimentals de’n Bordoy; que n’Arseni me doni es canvi, que és com si Sant Pere m’obrís ses portes del cel; enyoraré la Conexión Palma amb en Tomàs, “tio! tu i s’altre, es dos millors, es dos millors!!”; en Tomeu i na Noemí jugant junts que era romanticisme basquetbolístic; a na Magdalena, na Miquela i na Mònica, ses nines de qui m’he enamorat de forma intermitent sa majoria de vegades, però de forma simultània unes quantes altres, (Mònica, tanca això i fes el favor d’anar a estudiar); i els altres dos que queden, es Capi Xisco i es Conco Tòfol, que varen fer un esforç econòmic i de gestió per aconseguir que fitxàs pes Dogues Team, i que tot i que mos vegem un parell de vegades a l’any i a ses festes de Sant Joan si hi ha sort, quan mos retrobam és com si mos haguéssim vist cada dia.

Vos vull donar ses gràcies sincerament, perquè he passat un guster de jugar i de sopar amb voltros tots aquests dies. Posaré sa vostra foto en es suro des despatx a s’universitat i així me’n recordaré de totes aquestes coses petites que han estat s’essència des meu estiu. Gràcies.

1,2,3, DOGUES!

Tal vegada l'on demà de la primera verbena i despres d'haverme despert fa 2 hores... no sigui el millor moment per a deixar un comentari a aquesta pàgina, però despres de llegir el comentari del "petit" yago m'ha vengut el moment de fluideç mental (dili resaca, son.. o encara gatera) del que feia menció a l'anterior paràgraf un dels pivots de l'equip.

El gust ha estat meu de poder compartir amb voltros aquests minuts a la pista, m'heu fet sentir un més i cuant me deieu rafel surt! només passava pena de no fer cap desastre ( no va ser possible). No m'hauria pensat mai que el basket fos un esport tan "d'equip", es futbol es una meeeeeeeeeeerda. Impera un bon rollo q te cagas, que ja voldrien molts (per no dir tots) els equpos de futbol tenir-ho a les seves plantilles!

M'ho he passat molt molt molt be, moltissim!
i als d'aqui no perque mos vorem, pero als "foraneos" esper veurer-vos ben prest per un altre sopar de reencuentro del Dogues Team!!!!!

besos y abrasos!!!!!!!!!

Després d’unes paraules tan guapes escrites durant aquest limbo d’emocions entre gatera i ressaca pel nostre particular Marc Gasol qualsevol aportació nostra es quedarà curta.

Així i tot aprofit per agrair-te aquest comentari. Sempre em tendras a disposició per parlar d’ olimpisme o d’altres coses dins el meu descapotable, o millor, tendras el meu descapotable sempre a disposició per parlar-li d’ olimpisme a alguna nina.
Ha estat un plaer conèixer als tres extra-comunitaris (dos panetistes i un manacloté), unes grans persones.

Al mister agrair-li la confiança i la paciència dipositada en els nous, tot i les meves carències tècniques i tàctiques: la defensa individual, el bloqueig directe, el rebot ofensiu, el maneig de la pilota, el tir de llarga distància, la defensa en zona, el pase picat, els tirs lliures, el contraatac, el tall, el “poste bajo”, les passes, els dobles, ses fintes, sa pressió, ses ajudes, el bloqueig indirecte, els taps, la col•locació, demanar el canvi, treure de banda, ses penetracions, el rebot defensiu, el dribbling, ses rotacions, sa selecció de tir, sa zona 2-3, sa zona 3-2, sa zona duc-1, calipso i cucuruxo mmmmmmmetc etc...........
I la meva única virtut, el bon humor.
Això si, som el millor equip de les Illes a www.basketsim.com, tot i que en Xesco no actualitza els rànkings!!.

Per acabar, comentar-vos que hi ha disponibles dos videos a youtube, que els trobareu cercant Dogues Team I i II. Dir que no son cap dels meus, ja que per problemes de cable no estan disponibles de moment.

Besitos i cumxots.

DOOOOOOGUES, UH!!